Antonio Perera, cap del departament de geotècnia, dóna una xerrada sobre els estudis geotècnics a l'E. P. S. d'Arquitectura Tècnica de l'UdL

La xerrada va consistir en donar, als alumnes de l'últim curs (quart), un criteri teòric de què és un estudi geotècnic, de la seva normativa, de les seves tipologies, de la seva estructura, del seu contingut i sobretot dels mètodes de camp (assajos "in situ") més adients per a cada litologia, contraponsant-ho amb la realitat del "dia a dia". És a dir, comparar-ho amb el que realment succeeix quan s'entra en una dinàmica de mercat, on hi ha una forta competència, tant en qualitat com en preu, i on aquests plantejaments teòrics gairebé no es compleixen mai donant lloc a un producte (estudi geotècnic) d'insuficient qualitat, amb una informació deficient, ..., però que paradoxalment té la mateixa servitud que un altre fet segons els criteris, recomanacions i obligacions del CTE.

Respecte a això també varem explicar com es planifica una campanya de camp per la realització d'un estudi geotècnic segons marca el propi CTE, així com les parts que ha de contenir.

L'interès dels alumnes va estar molt centrat, sobretot, en aquest últim apartat. Estaven interessats en conèixer com s'havia de planificar una campanya de camp segons les recomanacions del CTE. En aquest sentit, se'ls hi va intentar fer veure la importància d'una bona campanya, ja no perquè ve determinada pel propi CTE sinó per la quantitat d'informació que es pot obtenir si els assajos de camp s'adeqüen, tant en nombre com sobretot en metodologia, al projecte inicialment definit. Varem posar exemples d'una campanya mal definida, de les seves mancances a l'hora d'obtenir paràmetres geomecànics del terreny, el que es tradueix en mancances de coneixement del terreny i per tant en una més que possible mala definició i proposta de fonamentació, ... en definitiva en un mal estudi geotècnic.